Els principals factors que van portar al brusc descens poblacional de l’espècie entre els anys setanta i noranta van ser la mort per electrocució o col·lisió i la persecució directa, units a problemes derivats de l’estocasticitat demogràfica i l’aïllament poblacional, en alguns casos. Els problemes de conservació derivats de les altes taxes de mortalitat no natural (electrocució i persecució) es van intentar resoldre amb esforços anteriors, però es mantenen els problemes de conservació relacionats amb les dinàmiques poblacionals, que no han estat tractats en projectes anteriors i per als quals cal un nou esforç.

Així, malgrat els esforços fets en la conservació d’aquesta espècie, encara hi ha dubtes basats fonamentalment en el desconeixement dels desplaçaments dels individus. A partir de la protecció legal i de les primeres mesures de conservació dutes a terme des dels vuitanta, altres espècies de rapinyaires s’han anat recuperant, però l’àguila cuabarrada ha continuat desapareixent progressivament a la península Ibèrica.

Fins ara l’anàlisi demogràfica s’ha fet principalment a partir de paràmetres com la productivitat i la mortalitat en cada població, sense atorgar la mateixa importància a les taxes d’immigració, emigració, reclutament, àrees d’embornal i àrees font.

Problema 1: Problemes derivats de la dinàmica metapoblacional de l’espècie

El principal problema per a la reintroducció i la recuperació de les poblacions es basa en el concepte de la metapoblació i les relacions creades entre les poblacions de regions diferents. Un cop s’han analitzat les fases prèvies de correcció i disminució de les amenaces de l’espècie, no és possible fer esforços independents en cadascuna de les regions per introduir-hi exemplars sense veure les relacions amb les altres. El caràcter dispersiu de l’espècie comporta moviments dels exemplars, per la qual cosa els que s’introdueixen en una regió poden passar a reforçar la població d’una altra.

Gràcies a les mesures de conservació, es va reduir considerablement la mortalitat adulta i juvenil i es va limitar momentàniament la pèrdua de territoris ocupats en les àrees del projecte. No obstant això, atesa la tendència general de l’espècie en l’àmbit europeu, la població regional (a excepció d’Andalusia) ha continuat disminuint en els darrers anys com a conseqüència de la situació biogeogràfica d’aquestes regions, que es troben en el límit de la distribució específica de l’espècie, i l’existència d’un dèficit entre la productivitat anual i la mortalitat adulta i juvenil de la metapoblació peninsular, que limita el flux filopàtric i la capacitat de reposició dels adults territorials (Real i Mañosa 1997, Fernández i Azkona 2010).

La dinàmica poblacional de l’àguila cuabarrada a la península Ibèrica i al sud de França mostra que les poblacions, tot i estar separades entre si, estan connectades mitjançant fenòmens ocasionals d’immigració i emigració. En biologia de la conservació, aquesta estructura es denomina metapoblació. Malgrat això, les mesures de conservació s’han centrat en poblacions més o menys aïllades, sense considerar el paper que aquesta població representa per a la metapoblació. Per exemple, la població de Navarra i la de Provença (França) perden àguiles a causa de les elevades taxes d’emigració juvenil que es desplacen cap al sud i no tornen en nombre suficient a causa de l’aïllament i la petita dimensió d’aquestes poblacions (Real i Mañosa, 1996). A més, s’han detectat també elevades taxes de mortalitat subadulta, problema que requereix també una aproximació global, ibèrica (Real i Mañosa, 1996).

És per això que aquest projecte tracta d’abastar el problema des d’una perspectiva global. Es considera primordial el seguiment de les aus existents (tant les salvatges com les criades en captivitat) per intentar esbrinar-ne els moviments i resoldre dubtes com ara on van les aus que es produeixen a Andalusia però no recolonitzen els antics territoris en altres regions. El monitoratge dels individus i el fet de treballar en cinc regions diferents permetrà obtenir una visió més completa de les relacions que es creen entre els nuclis de població. D’aquesta manera es pretén esbrinar com és el moviment natural de l’espècie i com es comporten les poblacions en conjunt (metapoblació). Amb aquestes dades es tractarà de determinar quins són els problemes de conservació.

D’altra banda, com s’ha esmentat, la reducció de la disponibilitat d’aliment s’ha apuntat com una de les causes de la regressió de l’espècie, particularment en les regions situades al límit septentrional de l’àrea de distribució específica (nord d’Espanya), com és el cas de Navarra i Àlaba, per la qual cosa cal un esforç més gran en les accions de millora i conservació de l’hàbitat en aquestes zones. De la mateixa manera, atès l’abandonament i el despoblament progressiu que es produeix a la zona prepirinenca de Navarra, que és on es troben les principals àrees de l’espècie a la regió, i el deteriorament de l’hàbitat associat, es considera necessari fer-hi un esforç especial

Unit a aquests problemes de conservació, cal continuar treballant sobre diversos perills i amenaces que han causat la disminució de la població ibèrica d’àguila cuabarrada a escala global. Atès que és una espècie que tolera la presència humana millor que d’altres, la majoria dels territoris es troben a zones relativament humanitzades, amb els riscos i les amenaces que això comporta (que tindran una incidència més gran o més petita segons les característiques i els antecedents de cada regió implicada en el projecte).

Tal com exigeix la normativa de la UICN per a la reintroducció d’espècies, és imprescindible haver reduït al màxim aquestes amenaces per poder reintroduir amb èxit les espècies. Per això, encara que en projectes anteriors ja s’ha fet un important treball en aquest sentit, el projecte Bonelli continua en aquesta línia minimitzant encara més les amenaces i els perills per afavorir l’arrelament dels nous exemplars reintroduïts a les zones objectiu..

Aquestes amenaces són:

Amenaça 1: Electrocució i col·lisió

L’electrocució es concentra en esteses de distribució, mentre que la col·lisió pot ocórrer en qualsevol estesa aèria de cable no aïllat, i també en parcs eòlics propers a les àrees de cria.

Aquesta amenaça, que es considera la principal causa de mortalitat adulta i preadulta, s’ha disminuït dràsticament a les àrees del projecte gràcies a les mesures correctores efectuades, però cal completar-les o mantenir-les.

Amenaça 2: Actuacions humanes d’homogeneïtzació de l’hàbitat

Modificacions de l’hàbitat de nidificació per homogeneïtzació de l’hàbitat mitjançant infraestructures i transformacions del medi.

Disminueix la disponibilitat de preses potencials en les àrees de campeig, cosa que pot limitar la productivitat, redueix la capacitat d’acollida dels territoris, cosa que dificulta la recolonització dels antics territoris, i, en casos extrems, pot implicar l’abandonament de les àrees de cria.

Amenaça 3: Molèsties humanes en les àrees de nidificació

Aquesta amenaça és una de les principals causes del fracàs reproductiu. Està associada a les activitats ludicorecreatives (excursionisme, esports d’aventura com l’escalada o el barranquisme, fotografia, turisme, etc.) i productives (pedreres, agropecuàries, infraestructures, etc.). Actualment està en augment per l’increment d’esports invasius. En el si del projecte es regularan activitats d’oci i temps lliure en antics territoris d’àguila cuabarrada per afavorir-ne la recolonització.

Amenaça 4: Deteriorament natural de l’hàbitat

En general, l’àguila cuabarrada és una espècie rupícola, termòfila i circummediterrània en l’àmbit paleàrtic-occidental, que ocupa hàbitats mediterranis. Tant Àlaba com Navarra es troben al límit bioclimàtic de la regió mediterrània a la península Ibèrica, per la qual cosa disposen de menys quantitat d’aquest tipus d’hàbitats.

El deteriorament de l’hàbitat també disminueix la disponibilitat de preses potencials en les àrees de campeig, cosa que pot limitar la productivitat. Redueix la capacitat d’acollida dels territoris, dificultant la recolonització dels antics territoris, i en casos extrems, pot implicar l’abandonament de les àrees de cria. Segons les dades de què disposa el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, les densitats relatives de les poblacions de conill a Navarra i al País Basc presenten alguns dels valors més baixos.

Per tant, la millora de l’hàbitat mitjançant l’increment de les poblacions presa es considera una acció prioritària en les regions septentrionals, mentre que no es preveu en les comunitats més mediterrànies (Madrid i Illes Balears)..

Amenaça 5: Persecució directa i caça il·legal

La persecució directa, associada bàsicament a l’activitat cinegètica, és cada vegada menys important, tot i que es continuen produint casos de morts per tret i enverinament, arran de la mala fama dels rapinyaires, que està canviant en la societat. A Mallorca, la desaparició de l’espècie va ser com a conseqüència d’una persecució directa. Indirectament, la mortalitat adulta ocasiona una important reducció del potencial reproductor.

Encara que és difícil de quantificar perquè és una activitat furtiva, es tracta de la segona causa de mortalitat adulta i preadulta.

Tweet

Share