L’espècie objectiu del projecte és l’àguila cuabarrada, Hieraaetus fasciatus (Viellot, 1822) o Aquila fasciata. També coneguda com a àguila de Bonelli.

L’àguila cuabarrada està inclosa en l’annex I de la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres; l’annex 2 del Conveni de Berna; l’apèndix II del Conveni de Bonn, i l’apèndix II del Conveni sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestre (CITES). També està inclosa en la llista del Comitè per a l’adaptació al progrés tècnic i científic de la Directiva de protecció de les aus silvestres (Comitè ORNIS) d’espècies d’aus prioritàries per al finançament de LIFE. Així mateix, d’acord amb BirdLife International (2004) està classificada en la categoria SPEC 3 (estat de conservació desfavorable a Europa, tot i que la població no es concentra a Europa).

D’altra banda, té també diferents graus de protecció en els àmbits nacional i regional.

Ecologia de l’espècie

L’àguila cuabarrada és una espècie rupícola i termòfila que a Europa ocupa hàbitats mediterranis amb relleu trencat, des del nivell del mar fins als 1.500 m. El seu hàbitat predilecte, el constitueixen terrenys oberts amb petits bosquets i arbrat dispers, entremesclats amb camps de conreu i matoll mediterrani.

Habitualment nidifica en penyals, mantenint un o diversos nius en ús, i fa una sola posta doble. La reproducció s’estén des del començaments de febrer fins al final de juny. Incuba entre 37 i 41 dies. Els polls romanen entre 60 i 70 dies al niu; volen a mitjan de juny, i resten al territori natal fins al mes de setembre.

Els reproductors són territorials, monògams i sedentaris. El territori pot oscil·lar entre 40 i 120 km2, segons la disponibilitat d’aliment. S’alimenta de preses de mida mitjana, que captura en vol o en el sòl, a partir de paradors o des de vols planejats. Practica la caça en tàndem. La dieta es compon de conills, còrvids, perdius, coloms, ocells rapinyaires i altres aus, rates i llangardaixos.

Els juvenils realitzen una notable dispersió juvenil i assoleixen la maduresa sexual entre els 3 i 4 anys. Tenen una aparent tendència filopàtrica cap als territoris natals. S’estima que té una esperança de vida en llibertat de 20 a 25 anys. Precisament, aquest caràcter dispersius dels juvenils dificulta el seguiment i la recuperació de l’espècie. Per la qual cosa cal fer-los un monitoratge i un seguiment molt detallat.

Tweet

Share