L’objectiu d’aquesta acció és obrir línies de col·laboració i coparticipació amb entitats públiques o privades, amb la finalitat que s’impliquin en el projecte i contribueixin a assegurar-ne l’execució, i mantenir-les durant el temps en què el projecte s’executi i també un cop s’acabi.

En concret, els actors socials principals són:

• Els ajuntaments de Gallipienzo, Etxauri, Lumbier, Pollença, Sóller, Andratx, Valldemossa, Esporles, Puigpunyent, Artà, Robledo de Chavela, Valdemaqueda, el Escorial i Navas del Rey.
• Les societats de caçadors gestores dels vedats.
• Els tècnics cinegètics dels vedats.
• Els ramaders extensius de la zona (a Navarra).
• Els agricultors arrendataris de les parcel·les on es facin les sembres (a Navarra).
• Els agents mediambientals.
• El Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA).
• Els agents forestals del Departament de Medi Ambient.
• Les companyies de xarxes elèctriques (ENDESA, IBERDROLA, REE, etc.).
• Les organitzacions de naturalistes i les empreses agroalimentàries del territori.

Alguns d’ells, que ja han estat informats sobre l’execució del projecte, l’han acollit molt positivament i s’hi han mostrat molt interessats, fins i tot han aportat cartes de suport. En qualsevol cas, com a part d’aquesta acció, es mantindran converses amb aquests agents per maximitzar el suport i arribar a acords específics perquè hi col·laborin.

En les fases inicials del projecte, cada un dels socis implicats, en coordinació amb l’Administració regional i la resta de socis, s’ha de posar en contacte, de la manera que estimi més adequada i eficaç, amb les parts implicades: ajuntament, tècnics cinegètics dels vedats, ramaders extensius i agricultors arrendadors de les parcel·les on es fan les sembres, agents mediambientals, companyies elèctriques i associacions naturalistes. Els contactes poden ser en les formes següents:

• Entrevistes personals amb els responsables dels ajuntaments implicats, als quals s’ha d’explicar el contingut del projecte i la manera com s’actuarà en el seu territori concret. Si s’estima oportú, s’han de fer xerrades dirigides a la població dels municipis afectats.
• Reunions informatives amb ramaders i agricultors locals, per evitar que percebin la nova espècie com una amenaça.
• Xerrades amb els gestors dels vedats i els caçadors.Reunions formals dels responsables regionals amb els directius de les empreses elèctriques, amb la finalitat d’analitzar i coordinar les actuacions previstes per a la correcció de línies elèctriques, que poden derivar en la firma de convenis concrets.
• Visites de camp amb els agents mediambientals i les associacions naturalistes, per donar a conèixer l’espècie i les accions previstes, atès que seran socis importants per afavorir el seguiment posterior dels exemplars.

Com a part d’aquesta activitat preparatòria del projecte es faran reunions amb les entitats locals implicades i amb els principals usuaris del territori (ramaders i caçadors) per consensuar les zones concretes d’actuació que s’han de seleccionar.

Així mateix, per al desenvolupament de les tasques que preveu l’acció Manteniment de les pràctiques de ramaderia tradicional, s’ha d’aconseguir una col·laboració estreta amb els ramaders i les entitats locals, com correspon a l’elaboració d’un pla de pastures local correcte. En aquest sentit, s’ha concebut aquesta acció perquè la millora de l’hàbitat per a espècies presa derivada de l’obertura de clarianes i les esbrossades perduri gràcies a una gestió ramadera correcta, atès que aquest manteniment està directament relacionat amb l’acceptació i la participació dels ramaders en la redacció dels objectius i les accions del pla de pastures.

Amb els organismes locals també s’han de consensuar les parcel·les de comunes on s’han de sembrar lleguminoses per millorar l’hàbitat de la perdiu roja (espècie presa de l’àguila cuabarrada), amb l’objectiu de mantenir un volum de població d’aquesta au que garanteixi una font d’alimentació de l’àguila. Aquestes parcel·les s’han de seleccionar en comunes dels ajuntaments i, si cal, s’ha d’arribar a acords amb els agricultors que les arrenden.

Alhora, s’ha d’informar els organismes locals i els tècnics cinegètics de totes les accions de reforçament poblacional i de seguiment de l’espècie, com s’estipula en el Pla de recuperació de l’àguila cuabarrada a Navarra, aprovat pel Decret foral 15/1996, de 15 de gener (BON núm. 13, de 29 de gener de 1996).

També s’ha de mantenir una relació continuada amb els caçadors, els agricultors i els ramaders, als quals s’ha d’implicar en el projecte, atès que són actors socials de gran importància per assolir els objectius que es preveuen.

Per una altra banda, abans de començar i durant tot el temps de l’execució del projecte, s’ha d’estar contacte amb empreses privades i entitats públiques (empreses energètiques, bancs, empreses públiques, administracions, etc.), amb l’objecte de recollir fons nous o material per al projecte.

Tot i que aquesta acció preparatòria s’hagi d’executar durant els primers mesos, les reunions amb aquestes entitats s’han de dur a terme durant tot el projecte per mantenir un contacte que contribueixi a desenvolupar-lo de manera adequada. Aquest contacte serveix també per potenciar les accions de difusió i maximitzar l’impacte i la visibilitat dels resultats.

Tweet

Share