L’objecte d’aquesta acció consisteix en el monitoratge dels exemplars reintroduïts a Navarra, Àlaba, Mallorca i Madrid, atès que la conservació de l’espècie exigeix conèixer-ne el comportament, l’alimentació, el llocs de dispersió, la filopàtria o la interacció entre poblacions, entre d’altres aspectes. Aquesta acció és fonamental per aconseguir dades que permetin conèixer el comportament de la metapoblació de l’espècie i, partint d’aquesta informació, establir accions futures i activitats de bones pràctiques que permetin assegurar i reforçar la conservació de l’espècie.

En aquest sentit, el monitoratge dels exemplars plantejat en el projecte és clau per conèixer les àrees de dispersió de l’espècie i els hàbitats que poden ser ocupats; és a dir, els nínxols buits susceptibles de ser colonitzats per individus nous.

S’espera que els exemplars reintroduïts (joves en fase de dispersió), per les seves característiques pròpies, es desplacin de la zona d’alliberament cap a nous territoris. El seguiment i el monitoratge d’aquests desplaçaments és extraordinàriament útil per saber en quines zones es mouen i si hi ha relació entre individus de poblacions relativament allunyades geogràficament. Aquests desplaçaments ens poden indicar l’estat de les poblacions veïnes, de manera que es pugui saber si els individus joves poden utilitzar o no aquestes mateixes àrees de dispersió o colonitzar territoris nous o territoris buits.

Així mateix, els territoris que finalment seleccionin aquests exemplars formaran un nou mapa del grau de dispersió de cada nucli poblacional, que permetrà conèixer quines són les relacions entre si i a quines zones serà necessari prestar especial atenció en el futur per garantir el manteniment de l’espècie.

Si es considera necessari, segons els desplaçaments dels exemplars reintroduïts, es podrà reorientar la introducció a altres zones.

Per tant, aquesta acció està estretament lligada amb l’acció A.1., ja que, com s’ha explicat anteriorment, aquestes aus presenten un comportament territorial segons el qual la introducció de noves aus en territoris ja ocupats genera comportaments agressius entre elles, la qual cosa implica una distorsió del cicle biològic de les aus alliberades en anys anteriors i conductes d’atac a les que se alliberen cada temporada.

Per tant, és molt important que els nous exemplars s’alliberin en localitats no ocupades per aus alliberades en anys anteriors. Per això, els emplaçaments més adequats per alliberar-hi els exemplars nous s’han de determinar cada any a partir de la informació obtinguda d’aquesta acció D1) i de la selecció dels emplaçaments d’alliberament, tenint en compte que no han d’haver estat colonitzats pels joves alliberats amb anterioritat, a fi d’evitar que s’enfrontin entre si i d’augmentar les possibilitats d’èxit de les amollades.

Per dur a terme aquest monitoratge, mentre els polls són al centre de cria en captivitat del GREFA, un tècnic especialista del Ministeri els ha de col·locar un emissor per satèl·lit GPS/solar a l’esquena, en un arnès de tipus motxilla (Beske, 1978), confeccionat amb cinta tubular de tefló de 0,5’, cosit a l’altura distal de la quilla amb cinc punts de sutura (vegeu la tècnica en Beske, 1978, i Fernández et al., 2004). D’aquesta manera, durant el període que romanen al centre fins que se treslladen en la plataforma niu, es pot comprovar que els emissors s’han instal·lat correctament. Els polls han d’anar proveïts també d’una anella de PVC de lectura a distancia (de l’EBD-CSIC) i d’una anella metàl·lica convencional (del MAGRAMA).

Els emissors han de ser del tipus PTT-100 GPS/solar Argos, de la marca Microware Telemetry, de 45 g de pes, que van proveïts d’emissors terrestres interns d’UHF (Ground Track), i aniran també proveïts d’un emissor terrestre extern de piles de Biotrack, Ltd., especialment dissenyat per ser adherit al microxip PTT Argos. Els senyals Argos s’emetran en una finestra de vuit hores amb un període de tres dies i es rebran per mitjà del CLS-Argos de França per correu electrònic. Les localitzacions GPS es captaran en el període diürn, cada dues hores, amb una precisió de +18 minuts. Els senyals VHF de l’emissor terrestre s’emetran continuadament durant tot el període predispersiu, de manera que els polls podran ser localitzats permanentment en el territori amb receptors VHF i antenes direccionals Yagi.

En el cas que hi hagi més exemplars que els que es preveuen, s’han d’equipar amb transmissors UHF-VHF abans de ser alliberats. S’estudia també la possibilitat d’instal·lar-los emissors GSM/GPS, que utilitzen la cobertura telefònica per descarregar les localitzacions GPS, amb la qual cosa es podrien utilitzar més emissors perquè el cost es redueix per comparació a les convencionals GPS/Argos. Per al tractament de les dades de localització de satèl·lit/GPS és necessari crear un programa específic amb l’empresa CLS, encarregada de recuperar-les, al qual puguin accedir totes les parts implicades en el projecte (socis de Navarra, Madrid, Illes Balears i Àlaba). En tot cas, GREFA s’ha d’encarregar del seguiment minuciós d’aquestes dades i d’informar la resta de les parts de qualsevol esdeveniment d’interès per al projecte.

Els resultats obtinguts durant el radioseguiment s’han d’analitzar de manera individual per a cada un dels polls alliberats i de manera conjunta amb les de la resta dels polls introduïts en el marc del projecte. Això permet una anàlisi global del programa de reforçament de la població de l’àguila cuabarrada a Espanya i l’obtenció de conclusions que millorin la tècnica emprada. Amb aquestes dades s’ha de crear un banc de dades per conèixer els moviments de dispersió i assentament juvenil de les aus alliberades i dels exemplars reproductors que estiguin marcats.

La informació dels moviments de tots els exemplars alliberats a l’illa s’ha de recopilar, valorar i resumir, amb mapes semestrals de cada individu, que s’ha de posar a disposició de tots els socis.

Atès que els emissors PTT solars tenen una duració prevista de tres anys com a mínim, a mitjà termini es poden establir les taxes de supervivència juvenil preadulta, l’ús de l’espai a les àrees de dispersió juvenil (àrea de sedimentació), els intents d’assentament com a preadults i els possibles processos de retorn filopàtric.

A més del seguiment per satèl·lit, s’ha de fer un seguiment de camp intensiu de l’espècie. Això no obstant, en aquest cas no es considera adequat l’ús de marques alars, innecessàries en el projecte.

A Mallorca el personal de camp del projecte també ha de recopilar les dades d’alimentació de les aus alliberades (egagròpiles als dormidors, restes de preses als posadors rutinaris i observacions directes de captures).

Tweet

Share