El seguiment de les parelles reproductores i l’extracció d’exemplars de nius a Andalusia contribueix també a la necessària recopilació d’informació sobre l’espècie.
L’objectiu d’aquesta acció és fer el seguiment de les parelles reproductores dins de les comunitats autònomes on tinguin lloc els processos de reforçament poblacional (Navarra, Àlaba, Madrid i Mallorca) i a Andalusia (perquè és una de les poblacions més grans). S’espera que el monitoratge de les parelles reproductores ajudi a conèixer les dinàmiques d’expansió de la població del sud d’Espanya i les zones òptimes de reproducció o assentament.
Per fer el seguiment, que consisteix en visites periòdiques a la zona per comprovar l’estat i la productivitat de les parelles, s’utilitza principalment un vehicle, càmeres de fototrampeig, prismàtics, un telescopi i cartografia. D’altra banda, amb l’objectiu de facilitar el mostreig de les zones òptimes s’utilitzen plataformes del sistema d’informació geogràfica (SIG) i cartografia predictiva.
En aquesta acció, a més del seguiment de la fenologia i els paràmetres demogràfics d’aquestes poblacions, se segueix i coordina un protocol de marcatge de polls en el niu que permet conèixer les relacions entre els diferents nuclis poblacionals de la metapoblació peninsular. Es preveu també la possibilitat de marcar algun exemplar amb emissors GPS/GSM, que permeti conèixer-ne els moviments i resoldre dubtes, com ara on van les aus que neixen a Andalusia però que no recolonitzen antics territoris perduts en poblacions més al nord. Per tant, el monitoratge d’aquests individus permetrà obtenir una visió més completa de les relacions entre els nuclis de població. Aquest treball ha de complementar els estudis que han dut a terme dos grups d’investigació durant els darrers deu anys, que han publicat diversos articles científics.
Igualment, aquest monitoratge és molt important per determinar quins són els nius òptims per poder extreure polls sense posar en risc la població de l’àguila en aquestes zones donants. El fet de garantir l’estabilitat de les poblacions salvatges és una de les condicions bàsiques que la UICN imposa a l’hora de dur a terme accions de reintroducció o reforçament de poblacions. De fet, amb el seguiment de nius es persegueix evitar la mortalitat de polls en els nius i disposar, per tant, de més exemplars per extreure i reintroduir.
L’equip veterinari farà les revisions i les anàlisis que corresponguin a tots els exemplars marcats en el niu. El període per dur a terme aquesta acció coincideix amb el període reproductor de l’espècie, des de febrer, quan les primeres parelles comencen a fer les postes, fins al juliol, quan volen els polls més tardans.
L’objectiu d’aquesta acció és extreure polls de nius d’Andalusia (un territori amb una densitat alta de parelles reproductores de l’espècie) per reforçar o reintroduir les poblacions de Navarra, Àlaba, Madrid i Mallorca.
El rescat de polls de nius naturals de l’espècie consisteix a retirar un poll d’un niu natural, que ha estat estudiat prèviament i en el qual en anys consecutius ha mort algun dels polls per caïnisme, o competència entre germans, o bé perquè presenta algun problema sanitari (infeccions, presència de paràsits, escàs desenvolupament, etc.). D’aquesta manera no s’altera la població natural i, a més, s’evita la més que probable mort del poll.
El personal responsable d’aquesta tasca està altament qualificat per fer-ho amb garanties d’èxit.
Per a les operacions de salvament o per recollir polls de llocades múltiples és necessari fer prèviament un seguiment exhaustiu dels nius donants. En aquest seguiment s’ha d’observar la productivitat anual, el comportament territorial, l’establiment de noves parelles reproductores, les àrees de dispersió juvenil, etc. Per això, aprofitant el maneig d’aquestes parelles a Andalusia, s’ha proposat a la Junta la possibilitat de marcar alguns exemplars amb emissors GPS, a més del marcatge amb l’anella oficial del Ministeri i la de PVC que s’ha fet fins ara.
La durada d’aquest seguiment és de tres mesos (març, abril i maig), que corresponen al període d’incubació i criança dels polls. Acaba en el mes de maig, una vegada que s’han retirat com a mínim tres polls del niu i s’ha confirmat el bon desenvolupament dels polls que hi queden. Els primers polls es retiren del niu durant el mes d’abril, quan tenen aproximadament de 35 a 40 dies, i es destinen als programes de Madrid i Mallorca. Més endavant es retiren els polls més tardans, que es destinen al projecte de reforçament de Navarra, a causa de la diferència en la fenologia de l’espècie en aquesta regió.
Els polls que s’extreguen s’han de marcar amb una anella oficial del Ministeri i una anella de PVC de lectura a distància; se’ls han de prendre mostres per als controls sanitaris rutinaris d’hematologia, bioquímica, parasitologia i microbiologia. En principi, el poll més vulnerable de cada un dels nius seleccionats s’ha de traslladar a l’Hospital de Fauna de GREFA per incorporar-lo al projecte de reintroducció o a l’estoc del programa de cria.
El tècnic de camp encarregat del seguiment, el control i la selecció de nius per al rescat dels polls ha de ser un biòleg especialista en el seguiment de l’espècie, amb diversos anys d’experiència en el seguiment i el control de nius d’àguila cuabarrada en la comunitat andalusa.
Aquesta acció s’ha de repetir cada any de vigència del projecte.
Per reintroduir i reforçar les poblacions escasses d’àguila cuabarrada és necessari disposar d’un nombre suficient d’exemplars. Les accions de reforçament i reintroducció tenen més probabilitats d’èxit com més alt és el nombre d’aus alliberades. Per això, si la reproducció en captivitat no és suficient per abastir tot el projecte, s’ha de disposar d’exemplars desniuats de llocades múltiples que facin viable les reintroduccions i els reforçaments a curt termini. Aquest mètode assegura també una major diversitat genètica de les aus alliberades.
L’extracció dels polls dels nius només és possible si es fa un seguiment de les parelles reproductores. A més, l’observació d’aquestes parelles reproductores permet seleccionar les que tinguin les característiques genètiques més adequades per a cada cas per evitar endemismes i aconseguir possibles combinacions que enriqueixin la població.