L’èxit de la recuperació de l’Àguila de Bonelli, requereix de la implementació de mesures de conservació que garanteixin l’alimentació, hàbitat i absència/minimització de riscos per a l’espècie.
Baix aquest context, es duran a terme petits plans locals pascícoles i de maneig de la ramaderia extensiva que permetin, a través del manteniment de la ramaderia tradicional, conservar i/o millorar l’hàbitat de l’àguila de Bonelli. L’objectiu es evitar l’homogeneïtzació del mont mediterrani degut a l’abandonament de les pràctiques agropecuàries tradicionals.
Els plans es realitzaran amb la participació dels Ents Locals i ramaders implicats i en ells es definiran les actuacions a dur a terme i se determinaran les zones concretes de Navarra on realitzar-les dins del LIC Tramo medio Río Aragón (ES2200030), en la Important Bird Area (IBA) (ES083) i ZEPA d’Etxauri (ES0000150) i en la IBA de Sierras de Leyre, Illón i San Miguel (ES087), ZEPA Sierra de Leire, Foz de Arbaiun (ES0000125).
Des del Govern de Navarra se considera que el canvi previst a ZEC per al lloc proposat ES2200030 seria suficient. De totes maneres, en el cas de que les accions de millora d’hàbitat per l’àguila de Bonelli, pressupostades en el projecte LIFE, planificades i desenvolupades dins de la futura ZEC ES2200030, però fora dels límits designats de la ZEPA ES0000151, se consideraran que no són elegibles; el Servei de Conservació de la Biodiversitat del Govern de Navarra es compromet a revisar els límits de la ZEPA ES0000151 dins del període d’execució del LIFE, per que les accions contemplades quedin en el seu interior, acomplint així amb els requeriments sol·licitats.
El pla pascícola s’elaborarà pels tècnics de GAN, tenint en compte tant les necessitats de gestió dels ramaders (Estudi de càrregues ramaderes; valoració de l’oferta tròfica actual i necessària; disponibilitat actual i planificació d’accessos i estructures òptimes, etc.?) com els objectius de millora d’hàbitat per l’àguila de Bonelli (veure accions C.2- Manteniment i/o recuperació de poblacions presa).
L’abast d’aquest pla no serà només fins a la finalització del projecte, sinó que s’elaborarà un pla partint des de la perspectiva de poder assegurar posteriorment la continuació del seu ús com a tal.
Així doncs els seus objectius fonamentals seran:
Les principals actuacions a definir en el Pla Pascícola seran:
Les actuacions de maneig de matorral es duran a terme per personal intern de GAN així com els projectes de les infraestructures a realitzar. L’execució de les mateixes es realitzarà per assistència externa. El pla pascícola s’elaborarà els primers sis mesos de projecte i l’execució de les accions en ell contemplades en els 18 mesos següents.
La supervivència de l’Àguila de Bonelli està condicionada a l’existència d’un volum suficient d’exemplars d’espècies presa per a garantir la seva alimentació. La mida de dites poblacions presa dependrà a la vegada de l’estat de l’hàbitat en el que es desenvolupin. Resulta per tant fonamental dur a terme mesures d’esbrossada i millora d’hàbitat que permetin condicionar el terreny per al desenvolupament en abundància d’espècies presa per l’Àguila de Bonelli.
Entre els anys 1997-2000, es va dur a terme un projecte LIFE (LIFE96NAT/E/3114) titulat “Águila de Bonelli en Navarra” per a la millora d’hàbitat a Ujué i Gallipienzo. Les actuacions contemplades en aquest projecte consistiren en el maneig de la màquia mediterrània i en l’esbrossada, llaurat i sembra de lleguminoses i gramínies de parcel·les de cultiu abandonades.
En aquestes zones es va comprovar un augment de l’ús de l’espai de l’àguila de Bonelli fins a l’any 2006 aproximadament. Això no obstant. La falta d’ús ramader a la zona va fer que el paisatge tornés a ser colonitzat per màquia. Per això, per a que les tasques d’esbrossada i de millora d’hàbitat siguin perdurables, resulta fonamental garantir també el manteniment d’una càrrega ramadera a la zona compatible amb la fisonomia vegetal que volem aconseguir. Per això és necessari que les accions de maneig de mates estiguin planificades i afegides a una posterior gestió ramadera de conservació i a la construcció d’unes infraestructures que ajudin al manteniment de la ramaderia tradicional en les zones d’actuació. D’aquí la importància d’elaborar plans pascícoles locals i de construir també infraestructures ramaderes.