La disminució d’amenaces i causes de mortalitat és fonamental per aconseguir restablir les poblacions d’àguila cuabarrada.

Correcció d’esteses elèctriques

L’objecte d’aquesta acció és la detecció i la correcció d’esteses perilloses per a les aus.

A Mallorca, totes les línies elèctriques sobre les qual s’ha d’actuar es van aixecar abans que les zones es designessin Xarxa Natura 2000 i la legislació espanyola promulgués mesures obligatòries, que han estat respectades per la única companyia elèctrica de l’illa, ENDESA.

A Àlaba, s’han de corregir quatre línies de distribució que no es van corregir amb l’anterior Projecte LIFE de conservació de l’àguila cuabarrada a Àlaba (LIFE 00 NAT/E/7336). Aquestes quatre noves esteses, que s’han localitzat gràcies al seguiment dels exemplars d’àguila, per satèl·lit i amb l’observació directa, s’han de corregir perquè estan ubicades en una àrea que aquesta espècie, i també les milanes reials, les àguiles reial, les arpelles i les miloques o aufranys, empren sovint per alimentar-se i com a espai vital. Atès que són anteriors a la designació de les ZEPA a Àlaba, no els és aplicable el Reial decret 1432/2008, de 29 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió. En conseqüència, els propietaris no estan obligats a corregir-les sinó que ho ha de fer l’Administració.

A Madrid, s’ha d’intervenir en nombrosos suports anteriors a l’any 1999 que encara estan operatius i que les companyies elèctriques no tenen l’obligació de corregir, perquè no els són aplicables les obligacions que recullen ni la normativa estatal ni l’autonòmica el Reial decret 1432/2008 esmentat i el Decret 40/1998, de 5 de març, pel qual s’estableixen normes tècniques en instal·lacions elèctriques per a la protecció de l’avifauna, publicat en el BOCM de 25 de març de 1998, i una correcció d’errors en el BOCM de 27 d’abril de 1998, que es refereixen a noves esteses i a ampliacions o modificacions de les que ja hi havia. El pressupost per a aquest projecte s’ha de destinar únicament a la correcció de les línies elèctriques la modificació de les quals no estigui subjecta a algun tipus d’obligatorietat legal. La designació de la ZEPA també va ser posterior a la instal·lació d’aquestes esteses.

A Navarra es continua amb els convenis amb les empreses de transport elèctric i amb particulars, que en els darrers dotze anys han comportat la correcció de 4.536 suports en 1.387,4 km d’esteses de distribució i la senyalització de 851 separadors aïllants en 166,8 km d’esteses de transport i distribució.

Per a la correcció de les esteses elèctriques es crea un equip de professionals i de voluntaris, coordinat per un tècnic especialista en la detecció d’esteses perilloses per a les aus, que estudiï totes les línies de servei de les zones d’influència de Mallorca, Madrid i Àlaba.

Tant les inspeccions com l’elaboració del mapa de risc d’electrocució de l’àguila cuabarrada s’han de dur a terme durant el 2013. Posteriorment, fins al final del projecte LIFE, s’han de corregir els trams o suports potencialment perillosos, susceptibles de ser modificats, per evitar la mort dels exemplars d’aquesta espècie.

Una vegada s’hagin detectat i analitzat tots els paràmetres descrits per poder identificar l’amenaça, les companyies elèctriques propietàries de les esteses n’han d’assumir la correcció, a proposta del Govern de la comunitat autònoma.

Fonamentalment, es tracta d’eliminar o desviar els ponts superiors o aïllar els elements amb corrent que puguin curtcircuitar a través de les ales o la cua de les aus. Les solucions tècniques per protegir l’avifauna consideren les actuacions següents segons els suports en els quals s’actuï:

• Canvi de la creueta de fusta i l’aïllador rígid per una creueta metàl·lica amb l’aïllador suspès.
• Substitució de trams de línia amb l’aïllador rígid per nous trams amb l’aïllador suspès, de manera que es redueixi el nombre de suports i augmenti la distància entre els conductors.
• Canvi dels aïlladors dels suports d’amarrament per fanalets suspesos.
• Aïllament de conductors.

Així mateix, la Comunitat de Madrid, per mitjà de la Direcció General del Medi Ambient, a més de treballar en l’elaboració d’un mapa de riscs, s’encarrega de les tasques següent:

• Elaboració dels protocol d’actuació necessaris per canalitzar els fluxos d’informació i sistematitzar la recollida de dades, que han d’implicar en el treball de camp especialment els agents forestals, com a personal adscrit a la Comunitat de Madrid, i promoció de convenis o acords amb les principals companyies elèctriques amb la finalitat de definir i prioritzar les mesures correctores.
• Creació d’un registre de suports corregits, identificats individualment i cartografiats sobre Google Earth (en arxius kmz), que s’ha d’incloure en l’informe anual.

Identificar i corregir altres factores negatius

En aquesta acció s’han d’analitzar i corregir altres causes que puguin afectar la implantació de l’àguila cuabarrada en les zones identificades de Navarra, Mallorca, Àlaba i Madrid.

A partir del seguiment detallat de les aus, presencialment i amb sistemes de teledetecció (sistemes d’informació geogràfica a través del seguiment amb GPS dels exemplars alliberats), s’ha d’elaborar un informe d’avaluació dels possibles factors d’amenaça que puguin causar molèsties o la mort als exemplars d’aquesta espècie. En el cas de Navarra, a més, amb aquesta informació s’han de delimitar zones de conflicte i planificar diferents tipus de mesures per compatibilitzar l’ús públic amb la conservació d’aquestes espècies: zones d’escalada prohibida, zones de restricció temporal (fora de períodes crítics), zones condicionades segons l’estatus reproductor del territori i zones permeses.

En ambdues comunitats autònomes, tots aquests factors, que es consideren potencialment negatius per a l’espècie, a més de corregir-se també s’han de revisar per poder formular un pla d’acció autonòmic que permeti respondre davant qualsevol tipus d’amenaça actual o futura. El pla s’ha de formular en coordinació amb totes les comunitats autònomes implicades en el projecte. A més, com a criteri general, s’ha d’assegurar la tranquil·litat del penyal o els penyals de reproducció, per al cas probable que s’hi assenti una parella o més, mitjançant un acord de bones pràctiques amb les organitzacions d’escalada (any 2015), complementat amb restriccions normatives a activitats d’escalada o similars, declarant la zona com a Àrea Biològica Crítica (vegeu el Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció, les àrees biològiques crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, publicat en el BOIB núm. 106, de 16 de juliol de 2005), establint una rutina de vigilància de camp pels propis serveis de la comunitat autònoma i voluntaris, si és possible, durant l’època d’incubació i criança dels joves (de març a juny, en principi), sota la responsabilitat del Servei de Conservació d’Espècies.

Quant al verí, que sempre és una preocupació considerable quan es tracta de predadors, tot i que aquesta espècie hi és relativament poc susceptible, no l’incloem en aquest projecte perquè ja es beneficia d’un Life específic a Espanya d’eficàcia reconeguda (Life+ VENENO).

A Madrid actualment es fa un seguiment de les zones conflictives, tant d’escalada com de senderisme i d’altres activitats que tenen lloc en el medi natural, en col·laboració i coordinació amb el Cos d’Agents Forestals. En el cas que es detectin problemes durant el període de reproducció es prenen mesures correctores temporals. En aquest sentit, els resultats obtinguts per les altres regions es consideren molt valuosos i s’utilitzaran per a la presa de decisions en el futur.

A Mallorca el control de l’escalada a penya-segats de la serra de Tramuntana és ja una realitat amb la legislació vigent, atès que hi ha normativa que regula tot aquest espai (que inclou les LIC i ZEPA del nord de l’illa), declarat Paratge Natural.

D’altra banda, la Direcció General de Medi Natural de les Illes Balears impulsa una carta de bones pràctiques en esports de muntanya que preveu mecanismes per disminuir l’impacte d’aquestes activitats amb una base voluntària i de col·laboració dels practicants d’aquests tipus d’esports. En la implementació d’aquestes bones pràctiques s’han de prendre en consideració les conclusions a les quals s’arribi en el si del projecte.

Tweet

Share