Com s’ha reiterar durant tot el projecte, la presència d’un nombre suficient d’exemplars d’espècies presa és fonamental per a l’èxit del reforçament poblacional. Per això, paral·lelament a les accions de millora de l’hàbitat (manteniment de les pràctiques de ramaderia tradicional) s’han de prendre mesures específiques per mantenir o recuperar les poblacions d’espècies presa de l’àguila cuabarrada en les ZEPA navarreses.

Basant-nos en la dieta de l’àguila cuabarrada (57,9 % d’aus (24 % de coloms, 15,3 % de perdius roges, 7 % de còrvids i 11,6 % d’altres aus), 28,5 % de conills, 7,1% d’altres mamífers i 6,4 % de rèptils), s’han seleccionat el conill, la perdiu roja i el colom com a espècies objectiu per mantenir o recuperar. Aquestes espècies constitueixen la base principal de la dieta de l’àguila; per tant, reforçar-ne el poblament causa un impacte més gran. Així mateix, atès que aquesta àguila és més ornitòfaga que altres rapinyaires més grosses, l’acció d’augmentar el nombre d’exemplars d’aquesta espècie beneficia específicament l’àguila cuabarrada més que a altres espècies competidores.

Per al manteniment i la recuperació de poblacions presa s’ha de dur a terme l’estratègia següent:

1. Fomentar la presència de lagomorfs a zones comunes, utilitzables per distints predadors (àguila daurada, mussol real, població flotant d’àguila cuabarrada, etc.), que siguin relativament properes al territori de cria (2-3 km) però en els quals la presència d’altres predadors no constitueixin un risc de predació per als polls introduïts ni una competència per a la futura instal·lació de les àguiles.
2. Fomentar l’existència de preses específiques (coloms i perdius) en les zones properes a l’àrea d’alliberament assistit (< 1 km) i en la futura zona de colonització de l’àguila cuabarrada.
3. Comptar amb la col·laboració de les associacions locals de caçadors i l’assessorament dels tècnics que redacten els plans d’ordenació cinegètica (POC) per a la planificació de les accions de millora de poblacions presa, atès que amb això s’aconseguirà millorar la percepció de la població local i del col·lectiu de caçadors cap a aquesta espècie.

Construcció i manteniment de colomers

Per incrementar les poblacions de colom salvatge (Columba livia) en les ZEPA de Navarra i Àlaba s’han de construir colomers i mantenir-los amb les mesures zoosanitàries necessàries. Els colomers s’han d’instal·lar prop de les zones d’amollada i d’hàbitats rupícoles que puguin ser utilitzats com a colònies de cria, cercant la naturalització de l’espècie en les parets verticals dels penya-segats. El tipus de colom triat és el colom salvatge, bastant sedentari i el que millor cria en colomers artificials (això assegura, per tant, que romangui en aquestes zones sense que l’increment de la població pugui causar repercussions negatives en altres espais i una possibilitat d’impacte més gran). A més, com que en situacions de fred aquest colom sol migrar cap a llocs amb condicions més favorables, la construcció d’un colomer assegura l’assentament d’una població sedentària.

Els nius dels colomers han de ser accessibles des de l’interior de la caseta, per la qual cosa s’ha d’instal·lar una escala metàl·lica des de la qual s’accedeixi a una plataforma que permeti desplaçar-se per les quatre parets interiors.

També s’ha d’instal·lar una plataforma d’obra a l’interior del colomer, inaccessible per a rosegadors, que provisionalment pugui ser utilitzada per a l’alimentació suplementària, com a bevedor i, si cal, per a tractaments profilàctics, fins que els coloms s’hi estableixin.

Atès que als coloms els agrada prendre el sol, el colomer ha de disposar d’orificis de sortida a l’exterior, tenir la teulada orientada preferentment al sud i les parets que sobresurtin a mode de parapet, que els servirà d’abric contra el vent cerç (nord-est), dominant a l’hivern. A més, ha de disposar de pinacles de teula o pedra, característics dels colomers tradicionals, que els coloms utilitzen per prendre el sol.

Construcció de clapers i/o reforçament de la població de conills

Amb la construcció de clapers i refugis es fomenta l’abundància de conills de bosc en les ZEPA navarreses objecte d’aquest projecte, de manera que augmenta la capacitat del lloc per acollir aquesta espècie. En les zones adequades, que compleixin les condicions necessàries, s’han d’alliberar conills de vedats amb superàvit, preferentment de zones amb baixes taxes de mortalitat per mixomatosi i pneumònia hemorràgica vírica, a fi d’implantar soques resistents a aquestes malalties. A més, els exemplars que s’introdueixin a la zona han de complir els criteris següents, per aquest ordre:

• Ser silvestres d’una zona geogràficament propera, preferentment dins dels límits de la mateixa província.
• No pertànyer a un territori on s’hagi declarat algun tipus d’epizoòtia de risc.
• Pertànyer a un territori amb un índex quilomètric d’abundància (IKA) > 3 conills/km2 o on estiguin ocasionant danys quantiosos als cultius de la zona.
• Pertànyer a vedats de caça que compleixin la normativa cinegètica vigent i es trobin en tràmit de sanció.
• Pertànyer a vedats de caça que disposin de l’autorització expressa del departament o l’Administració corresponent per traslladar els conills.
• Els conills s’han de mantenir immobilitzats per a la inspecció i el transport.

Prèviament al trasllat, se’ls ha de sotmetre a una inspecció clínica veterinària que en garanteixi una condició física i sanitària òptimes (s’ha de comprovar que no estiguin afectats de la sarna sarcòptica, la malaltia hemorràgica vírica, la mixomatosi o altres malalties produïdes per fongs), d’acord amb el que estableix el Reial decret 1082/2009, de 3 de juliol, pel qual s’estableixen els requisits de sanitat animal per al moviment dels animals d’explotacions cinegètiques, d’aqüicultura continental i de nuclis zoològics, i també d’animals de fauna silvestre.

Els clapers s’han de construir en zones suficientment allunyades de l’àrea d’alliberament assistit (2-3 km) per no propiciar la presència d’altres predadors que puguin competir amb les espècies més ornitòfagues o posar en perill els polls volanders.

Aquesta acció es complementa amb les de l’acció Manteniment de les pràctiques de ramaderia tradicional. El disseny i l’execució de les accions de maneig de matollar que es preveu en les accions de manteniment de la ramaderia tradicional s’han de fer tenint en compte les necessitats ecològiques dels conills. El mosaic de pastura i matollar que resulti de les esbrossades (mosaic heterogeni, sense estructures lineals) serveix per oferir refugi a aquests lagomorfs. D’aquesta manera s’aconsegueix augmentar la defensa dels conills davant dels predadors.

Per aconseguir un bon reforçament poblacional dels conills s’han de seguir les directrius que utilitzen en la Secció de Caça i Pesca del Govern de Navarra. Els clapers s’han de construir en terrenys no inundables i sobre una fosa d’un metre de profunditat reblerta de diversos materials, segons l’esquema de les imatges annexes.

Millores de l’hàbitat per a la perdiu roja

En col·laboració amb les societats de caçadors, s’han de dur a terme actuacions específiques per millorar l’hàbitat de les perdius roges a zones adequades per a l’àguila cuabarrada, preferiblement a zones de caça d’exemplars territorialitzats i/o de sedimentació d’immadurs de l’espècie

S’han d’esbrossar les zones de matollar dens i sembrar lleguminoses i herbes de prat a parcel·les de cultiu abandonades, preferentment de propietat comunal. Els ajuntaments han de cedir gratuïtament les parcel·les comunals (de propietat pública) on s’hagin de fer els treballs de millora que preveu aquesta acció, i GAN ha d’aportar personal que retiri la vegetació invasora de les parcel·les, i proporcionar llavors als agricultors, que cobraran per sembrar-les-hi.

Posteriorment, els ajuntaments, com a propietaris dels vedats de caça públics, seran responsables de conservar o millorar les poblacions d’espècies cinegètiques que s’hi hagin establert.

Aquestes mesures s’han d’integrar en els plans d’aprofitament cinegètic corresponents com a mesures de millora de l’hàbitat del vedat, i coordinar amb les accions de millora dels hàbitats de les espècies cinegètiques a què obliga el POC, com, per exemple, la col·locació d’abeuradors.

Tweet

Share